La comèdia gamberra i la ciència-ficció paranoide es donen la mà el sisè dia de Festival

Sembla que l’espai-temps s’hagi trencat a Sitges. La sisena jornada del Festival s’ha celebrat entre l’eufòria i el frenesí. La presentació de Bulk, gran raresa d’aquest any, ha comptat amb la presència del seu inclassificable director Ben Wheatley, una de les veus més genuïnes del cinema britànic contemporani, que ha rebut el Premi Màquina del Temps. No obstant això, la comèdia més àcida també s’ha infiltrat al Meliá a través de la imponent No Other Choice, dirigida pel virtuós Park Chan-wook.

Una sàtira gamberra amb passaport coreà

Posseït per la temàtica d’aquest any, que respon al lema “Rialles i Escalofriaments”, Park Chan-wook —autor de títols referencials de la postmodernitat com la canònica Old Boy, Millor Pel·lícula a Sitges 2004, o la molt lunàtica Sóc un ciborg, guanyadora el 2006 a Millor Guió— ha posat fi a tones de hype acumulat aquests dies al certamen mediterrani abans de l’esperadíssma projecció de No Other Choice.

Premi del Públic a la Millor pel·lícula internacional al Festival de Toronto i nominada al Lleó d’Or a Venècia, aquesta refrescant comèdia bé podria definir-se com una de les grans sensacions del programa d’enguany. Si a tot això hi afegim que el públic de Sitges ha anat assistint religiosament a l’estrena de les seves pel·lícules lloant la seva serpentejant trajectòria com a director i guionista, l’espera no podia allargar-se més.

Chan-wook, hàbil cirurgià de la perversió mitjançant exercicis de posada en escena mil·limètrica i cuidada al detall, s’ha atrevit amb una refrescant revisió de la novel·la homònima de l’escriptor nord-americà Donald Westlake, ja adaptada per Costa-Gavras a la recordada i diferent Arcadia. Prenent distància, el director coreà ha tornat a invocar les claus del seu univers particular, que oscil·la hipnòticament entre l’ordre i el caos, a través d’una sàtira gamberra contra el capitalisme salvatge, la societat digital i, en fi, l’actitud hipòcrita.

Després de treballar vint-i-cinc anys en una companyia de paper, el jove Man-soo, interpretat pel carismàtic Lee Byung-hun, és acomiadat de manera sobtada. El seu atur s’allarga, les setmanes es converteixen en mesos i la desesperació per protegir la seva família l’impulsarà a traçar un sinistre pla per erradicar la competència. El que passa a continuació és digne de menció. Així ho han expressat aquells que han tingut l’oportunitat de gaudir del nou treball de Chan-wook, cineasta de capçalera, en un Auditori on no hi cabia ni una agulla.

Una raresa paranoide de sabor lynchià

Gran camaleó del cinema de gènere, el cineasta britànic Ben Wheatley ha deixat darrere seu veritables fites de fantàstic, terror i fins i tot comèdia negra. Des del seu atípic debut, la delirant Down Terrace d’aroma neonoir, o la fascinant Kill List, un acostament a les sectes folk que fou presentada a Sitges 2011 i nominada al Méliès d’Or; Wheatley s’ha posicionat com un autor polivalent amb una obra que transita per diferents territoris sense por al risc. Seu és el disbarat excèntric Turistas —guanyadora a Millor guió i Millor actriu per a Alice Lowe a Sitges 2012— i una paràbola tan nihilista i esfereïdora com High-Rise, que adapta brillantment la novel·la Rascacielos del desafiant J. G. Ballard. Igualment notòria fou In the Earth, la seva anterior pel·lícula, també presentada aquí el 2021 com un thriller psicològic en temps de pandèmies que hibridava amb enginy l’humor i el terror.

Bulk, peça clau de la Secció Oficial d’aquest any, és la nova paranoia de Wheatley després d’apropar-se temporalment al cinema de gran consum amb una seqüela de Megalodón i una revisió de Rebeca per a Netflix. En aquest sentit, el director proposa ara un back to basics en tota regla per tornar a les seves pròpies essències. Dit d’una altra manera, ens trobem davant d’una forma gens convencional d’abordar el thriller com a estructura laberíntica amb errors científics, éssers multidimensionals i portes que condueixen a altres mons on no és difícil trobar els ecos del cinema de David Lynch. Fàcilment, podríem parlar de Bulk com una de les grans rareses fantàstiques de l’any, però també com una fascinant carta d’amor al cinema de baix pressupost que flirteja amb la teoria de cordes sobre les partícules subatòmiques.

Pel que fa al repartiment d’aquest experiment juganer de ciència-ficció, destaquen les interpretacions de Noah Taylor, Alexandra Maria Lara, Sam Riley i Mark Monero, que han acompanyat el cineasta en el sucós encounter entre premsa i públic celebrat aquesta tarda. Un cop allà, han compartit reflexions sobre la llibertat creativa i els reptes financers a l’hora de fer cinema. L’equip també ha parlat sobre el procés de construcció de la pel·lícula i el disseny d’uns enginyosos crèdits finals inspirats en Ciutadà Kane.

En qualsevol cas, la projecció de Bulk a l’Auditori del Meliá ha estat el perfecte colofó a l’entrega del Premi Màquina del Temps al genuí Ben Wheatley per haver aixecat una filmografia tan desconcertant com inclassificable dins el cinema contemporani de producció britànica.

Venjança de perifèria

El nombrós equip de Luger ha entrat al Meliá de Sitges com una banda de mercenaris sortida d’un spaghetti western. El director Bruno Martín, el coguionista Santiago Taboada, el responsable de la banda sonora Leví Star, un talent habitual de la casa com Raúl Cerezo, en qualitat de productor executiu, i bona part del repartiment, protagonitzat pels rude boys David Sainz (Obra 67) i Mario Mayo (Os reviento), han assistit al Festival per presentar aquesta sagnant òpera prima de producció espanyola independent nominada a Millor Pel·lícula dins la secció Òrbita.

El cartell ja és tota una declaració d’intencions. La pistola que hi apareix obrint foc fa referència al títol. La Luger era la semiautomàtica que els nazis van utilitzar durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta arma —també coneguda com a Parabellum, que en llatí significa “Prepara’t per a la guerra”— és la sorpresa que els col·legues Rafa i Tony —dos personatges que el director ha pensat i escrit per a Sainz i Mayo— descobreixen dins d’una caixa forta al maleter d’un cotxe robat. Vendre la pistola en una casa de préstecs és la pitjor decisió que podrien haver pres. El líder d’una banda criminal intentarà recuperar-la costi el que costi.

La intriga de barri i l’argot suburbial són els ingredients d’aquest sòlid thriller amb què Bruno Martín debuta com a director i guionista de llargmetratge de ficció, traslladant la seva passió pel cinema d’acció dels anys 80 a “un microcosmos de la perifèria de Madrid”, segons ha revelat davant la premsa.

Luger aborda qüestions tan pròpies del western com l’honor, el sacrifici i la venjança per parlar de la fraternitat macarra aprofitant la premissa d’una sola arma de foc com a origen de tribulacions en un espai de frontera, en possible sintonia amb clàssics immortals de la talla de Winchester 73 d’Anthony Mann i El gos rabiós d’Akira Kurosawa.

Psicodèlia analògica i un segrest a Bangkok

A pocs minuts del centre neuràlgic del Festival, on avui també s’ha projectat Honey Bunch, el nou film de terror del tàndem canadenc Madeleine Sims-Fewer i Dusty Mancinelli (Violation), Sitges ha continuat celebrant sense parar el millor cinema de gènere de la temporada. La sala Escorxador acollia així amb bons números d’assistència la presentació de títols com CAMP, un descens terrorífic sobre el sentit de la culpa signat per la directora canadenca Avalon Fast, i Anything That Moves, el nou exercici de psicodèlia dirigit per Alex Phillips (All Jacked Up and Full of Worms) mitjançant una deliciosa fotografia en 16 mm que ens trasllada a una Chicago monstruosa on un jove repartidor, interpretat pel debutant Hal Baum, es veu embolicat en una espiral d’assassinats i conspiració que compta amb l’aparició estel·lar de dues dives del cinema porno: Nina Hartley i Ginger Lynn.

D’altra banda, al cinema Prado s’han tensat les cordes de l’angoixa. Crushed és el nou treball del director britànic Simon Rumley, ja present a la secció Panorama de Sitges 2016 amb Fashionista, que ara competeix a Òrbita narrant el periple d’una família que posa a prova la seva fe i resiliència quan segresten la seva filla petita a Bangkok. Aquest magnètic thriller, escrit pel mateix Rumley, compta amb un repartiment d’ascendència internacional format per noms com Sahajak Boonthanakit, Nadech Chatwin o Kevin Lea Davies.